dijous, 11 de desembre del 2014

Entrevista a Marc Joli, finalista del programa "Top Chef "d'Antena3

Entrevista a Marc Joli, ex del Club de Rem Badalona , i finalista del programa "Top Chef"

"A través d'haver estat a Top Chef se m'ha obert el món"
En Marc Joli, ha arribat a la final del programa "Top Chef" d'Antena3. Ell i en David Garcia, dos xefs catalans, es veuran les cares el proper dimecres a la final. En Marc prové d'una família d'artistes, la majoria músics, però a ell sempre l'ha apassionat la cuina. Ha estat treballant a alguns dels millors restaurants del món com el Bulli i ara regenta un negoci familiar a Figueres, Cal Músic. Durant un temps va formar part del Club de Rem Badalona.
Què recordes del teu pas pel Club de Rem Badalona?
Moltes coses perquè va ser una experiència a nivell de treball en equip, de companys, d'amics, d'esforç... De fet, va ser l'experiència a nivell d'esport més maca que he tingut. Vaig tenir una molt bona acollida, són molt bona gent. Hi he fet molt bons amics. I, ara, jo diria que són el meu club de fans amb això de “Top Chef”.
T'havies dedicat abans al rem?
No, jo feia esport, em vaig fer mal al peu. Com que estava a Barcelona enyorava el mar perquè sóc de Roses. Tenia ganes de fer esport, però, en equip i vaig buscar per internet on podia fer rem a Barcelona, vaig trobar el Club de Rem Badalona. I allà vaig anar a parar. Allò era el 2012.
Què feies durant aquella etapa de cuina?
Jo tenia una empresa de càtering a Barcelona. Tenia totes les tardes lliures i lo típic si vius a Barcelona fas esport, jo feia dos anys que anava a un gimnàs però ja n'estava tip. Volia fer alguna cosa en equip i al mar. Un cop estàs a la barca ets la barca, un cop et poses a remar tothom rema amb tu i tu amb ells i es forma un bloc. Els nois del club venien a ajudar-me amb el càtering quan necessitava cambrers. Ens hem fet molt amics i hem compartit moltes coses.
Com vas anar a parar a “Top Chef”?
El mes de març em van trucar i em van dir: "el lunes empezamos la selección del cásting de Top Chef de esta temporada". Vaig agafar el cotxe amb els meus germans i cap a Madrid!
I quan vas arribar amb què et vas trobar?
De 200 aspirants en vam quedar-ne 6 aquell dia. Jo vaig veure que alguna passava perquè tothom anava marxant i jo em quedava però va acabar tot. Vaig marxar de Madrid i ningú em va dir res. Al cap d'uns dies em van trucar d'Antena3 dient que era un dels seleccionats.
Com era el dia a dia durant les gravacions?
Allà ens van dividir en hotels fent tres equips de concursants per crear rivalitats. Estàvem distribuïts per tres hotels per caràcters. Jo estava amb en Fran, la Rebeca, la Marta, en Pablo i els bessons. I a un altre hotel hi havia en David, en Víctor, en Carlos, en Peña... I clar dins l'hotel es fan pinyes i no et veus amb els altres concursants. Parles dels altres i així van creant polèmica.
Havies fet alguna cosa de televisió abans?
Bé, si. Havia fet alguna cosa a "Cuines" de TV3, havia treballat fent tot lo què és la producció de cuina de Koldo Royo per un programa de "Saber Vivir", hi he treballat però no com ara. Això és molt bèstia, això és primetime a Antena3, un reality de cuina, la cuina està de moda, ets un dels concursants que has arribat fins l'últim dia... I clar, són moltes coses.
I quan et veus a la tele què penses?
M'agrada. M'és igual la imatge que donin.
Però és la teva?
Si, però passa una cosa. Aquí hi ha psicòlegs i de tot per escollir-nos i a cadascú més o menys li han donat un paper. Nosaltres mai hem tingut un guió però si que hi ha un guió que et va induint cap on has d'anar. I si t'han donat el paper del tonto, o el del dolent, o el del que diu les coses els hi interessarà ressaltar tot el què tingui a veure amb aquest tipus de caràcters. Jo, per exemple, sóc el que diu les coses i deixa anar les garrotades, doncs, de mi els hi interessen tots els trossos de garrotades i si són contra en Carlos millor. Perquè jo no és que m'hagi passat tot el programa discutint amb en Carlos.
Ell quan va ser expulsat va queixar-se de la imatge que han donat d'ell...
No l'han fet més dolent del què és o més simpàtic. És així i més, un mateix no s'ho veu. Jo em veig coses a la tele que no m'acaben d'entusiasmar però és el que hi ha. I en Carlos no es veu a sí mateix, ell es pensa que tot ha de girar al seu voltant, ell és el sol i tot lo altre els planetes al seu voltant, i la vida no és així.
Sap cuinar?
A veure... Si que sap cuinar però el que a ell li agrada. I potser el que a ell li agrada és molt limitat. Per exemple, l'escacs és un esport però només l'escacs no representa el que és l'esport. És una persona molt radical, molt especial al que jo crec que li falta una gran base de cuina però perquè no l'ha volgut mai, no té una cultura gastronòmica. Tot i que té una cultura de cuina oriental molt gran més que la meva. Però, a nivell general jo tinc més coneixements gastronòmics que en Carlos. I això és una mica potser la diferència que hi ha entre jo i la majoria dels altres participants. Ells no s'han mogut gaire, estan bastant estancats. M'agrada tot tipus de cuina, no renego de res. I hi havia molt gent allà dins que renegaven de moltes coses.
Tu que véns del Bulli, de Dry Martini, que has tingut un restaurant a Torremirona ara et trobem aquí a "Cal Músic" una taverneta familiar...
I ara faig patates fregides. Però és molt fàcil d'entendre, hem patit una crisi molt grossa i la gent el que volia són patates, croquetes, hamburgueses i canelons. A Barcelona el producte gastronòmic que més es ven són les patates braves i les hamburgueses. I això és un negoci, a mi m'agrada molt el meu ofici, i m'agrada el pa amb tomàquet i m'agrada la cuina d'aquí, la tradició, el mercat. Ara hi ha cols doncs cuinem amb cols, per mi és millor cuinar amb cols que amb polvos. I m'és menys pressió, molta feina i m'és molt més fàcil pensar un plat de sardines amb patata i col que no un que sigui un cruixent de sardines amb la bola de patata que t'explota... Això porta molta més feina i l'has de cobrar molt més car, necessites molta més gent i molt més espai.
I ara amplies el negoci...
Ara obriré una pastisseria aquí al costat, m'agrada molt la xocolata. I coses utilitzant tècniques, conceptes... Però, potser un dia obriré un restaurant de carns a la brasa. M'entens? És tan noble una sardina com un tall de foie mentre estigui ben fet.
Serà la Pastisseria Internacional amb 40 anys d'antiguitat a Figueres i en conserva el seu nom anterior? Perquè?
Per varies coses. Primer, perquè tothom ho coneix com la Internacional. Segon, perquè tinc tota la imatge m'agrada seguir amb les coses perquè haig de venir jo i canviar-li el nom. I, tercer, perquè m'he quedat tota la pastisseria i tinc rotllos de paper, safates impreses... A més és un nom que m'encaixa perquè et porta a diferents llocs. Passaran moltes coses al matí hi hauran unes coses, al migdia unes altres, a la tarda i a la nit unes altres.
Entenc que serà una mica com ets tu?
Si, una oferta molt complerta. Tindrà la seva part més exclusiva però també serà molt accessible. Es podrà anar fer una crep i una infusió, un entrepà de llom i una cervesa, uns bombons, uns bunyols amb nata amb un cafè amb llet. O la nit d'un divendres potser hi faig un menú de plats de "Top Chef" i tot reservat.
Quines expectatives tenies a l'entrar a "Top Chef"? S'han complert?
Si, i bé. Moltes coses em queden per venir a través d'haver estat a "Top Chef" se m'ha obert el món. La gent em reconeixen de moment, podria ser que d'aquí sis mesos si no faig res... Això ara és un boom i l'has de saber aprofitar. I que la meva cara sigui visible, ara et criden per fer altres coses, i mirar d'anar mantenint viu tot això ...

diumenge, 29 de desembre del 2013

DESALLOTJADA LA MONTGATINA PER UNA RAVE


Aquest dissabte Policia Local de Montgat, Tiana i Mossos d'Esquadra han treballat en una operació conjunta de desallotjament de l'antiga fàbrica de porcellana, La Montgatina. El recinte romania ocupat des de feia mesos per un grup de persones que hi convivien. La nit de divendres es va celebrar una rave (festa ocupa) en la que hi va assistir un nombre elevat de persones, que no s'ha pogut determinar, fet que va provocar queixes dels veïns del voltant a la Policia Local. Davant la magnitut dels fets hi va intervenir no només policia, també es va actuar des d’Alcaldia. A les 9:30h del matí de dissabte es va posar en marxa un operatiu de seguretat per tal d’evitar algun accident ja que es tracta d’un lloc molt insegur degut a l’estat actual en que es troba el recinte .
 

 

Durant tot el matí van actuar conjuntament la Policia Local de Montgat amb la col·laboració de la Policia Local de Tiana, tres dotacions dels Mossos d’Esquadra i dues d’ARRO ( Àrea Regional de Recursos Operatius). Gairebé un centenar de persones van ser desallotjades al llarg del matí de dissabte. Tot seguit, els Serveis Municipals de Montgat van procedir a fer una sèrie de tasques per tal d’evitar possibles accidents; retirar vehícles que romanien dins el recinte, tapiar portes o restringir el pas dels diferents accessos ...

Tant l’Alcalde, Francesc X. Garcia, com el Regidor de Seguretat, Tomàs Cabrejas, presents durant el dia d’ahir en el lloc dels fets, van expresar la tolerància zero que hi haurà a partir d’ara des de l’Ajuntament en la ocupació del recinte ja que es tracta d’un lloc amb una perillositat extrema degut a la seva degradació. Francesc Garcia expressava la impotència que se sent des de l’Ajuntament davant la lentitut de la justícia a l’hora d’actuar en aquests casos.

Actualment, La Montgatina és propietat de 7 entitats bancàries. Hi ha hagut diferents situacions de risc fins ara i han estat denunciades per l’Ajuntament de Montgat, tot i així, però no s’ha adoptat cap tipus de mesura preventiva per part dels propietaris i tampoc hi ha hagut cap actuació judicial.

Després d’aquesta actuació policial de dissabte han quedat dos persones a un local de dins del recinte que són els primers que van ocupar la fàbrica però s’han compromès a marxar en breu. Els accessos estarán vigilats per la Policia Local de Montgat. I s’espera que en breu hi hagi una actuació per part dels propietaris.

 

divendres, 18 d’octubre del 2013

ACORD ENTRE EL F.C.BARCELONA I PROJECTE HOME

La Fundació F.C.Barcelona ha signat aquesta passada setmana a Montgat un acord de col·laboració amb Projecte Home, ONG amb seu a Montgat dedicada al tractament i la prevenció de les drogodependències. En la signatura hi van participar Ramon Pont i Antoni Tombas, membres de la Fundació F.C. Barcelona, Luis del Olmo, periodista i un dels fundadors de Projecte Home i Oriol Esculies, director de Projecte Home a Catalunya.
L’acord aposta per l’esport com a eina per lluitar contra les adiccionsentre els joves. Es tracta d’un conveni que fomentarà la pràctica esportiva entre els usuaris del centre d’atenció i tractament per a adolescents i joves d’entre 13 i 23 anys amb un consum problemàtic d’alcohol, altres drogues i noves tecnologies. La Fundació F.C. Barcelona ha donat una quantitat econòmica que ha permès a Projecte Home poder contractar a un professor d’educació física. A més a més, l’Institut Thalassa de Montgat els ha cedit les seves instal·lacions per la pràctica de l’esport.
‘Futbolnet’ és un projecte de reeducació a través de l’esport que ja s’ha començat a posar en pràctica entre nois i noies de 13 a 18 anys usuaris de Projecte Home. L’esport complementa molt bé el tractament de teràpia merament convencional.  Oriol Esculies, director de Projecte Home a Catalunya, ha explicat que “la omnipresència i prestigi que té el Barça és un bona motivació perquè el nois hi vulguin particitpar”. Cada setmana un grup de joves dirigits per un mestre d’educació física juguen a futbol sala a les instal·lacions de IES Thalassa de Montgat.

MANIFESTACIÓ A MONTGAT PERQUÈ TORNI LA B-30

L’Associació de Veïns del barri de Les Costes es manifestarà demà per recuperar la parada de l’autobús de la línia B-30. Aquesta línia era la única connexió directa que tenia Badalona amb aquest barri i que ja fa gairebé dos anys que es va suprimir la parada en aquest barri montgatí d’una orografia molt complexa. La desaparició de la B-30 a Les Costes ha complicat la vida als seus veïns.La única manera per arribar des de Badalona en transport públic és fent transbordaments amb els dos autobusos interurbans B-34 o B-35 o a peu.
Demà divendres a partir de les 19:00h els veïns de Les Costes iniciaran la marxa des del barri fins a la cruïlla de la B-20, on hi ha la sortida de l’autopista Montgat-Tiana. Allà es manifestaran durant una estona per reclamar aquesta parada d’autobús que van perdre fa gairebé dos anys i que encara necessiten.
Attachment-1

dijous, 10 d’octubre del 2013

ETREVISTA MIGUEL TOMÀS


Miguel Tomás té setanta anys i en fa trenta que viu a Montgat.Actualment és el president de la Confederació Europea del Taxi (CET). Un activista nat no només a Montgat sinó arreu i la mostra és que actualment ha estat un dels impulsors del moviment delsiaioflautasTomás té una pàgina web a Montgat des de fa dotze anys que actualment es veu amenaçada.
Miguel, què és montgat.net?
Montgat.net és una web d’àmbit local i personal que vaig crear fa aproximadament 12 anys. Al poble no hi havia cap tipus de mitjà de comunicació. No existia ni la pàgina web de l’Ajuntament. Vaig tenir la idea de fer una pàgina de participació ciutadana, no té cap tipus de contingut polític.

Quin tipus de publicacions es fan en aquesta pàgina?
Tot és comunicació local, moltes recollides d’alguns mitjans de comunicació que parlen de Montgat i, per altra banda, les que m’envia gent que hi col.labora. I el foro és una altre part que pot publicar-hi tothom.

Hi ha algún filtre?
Pot publicar-hi tothom. Però el problema que té aquest país és que hi publica tothom menys el que hi hauria de publicar que és l’Ajuntament.

En relació amb això, fa uns dies, el 16 de setembre, Miguel  Tomàs, va rebre un burofax d’un bufet d’advocats en el que li exigeixen la retirada immediata dels comentaris que afecten l’honor de l’Alcalde Francesc X. García Arrocha, del  regidor Tomàs Cabrejas o de qualsevol  altre regidor de l’Ajuntament de Montgat. En cas contrari iniciaràn accions legals. Ha fet o farà alguna cosa des que li han fet arribar l carta?
Jo no he fet absolutament res. Això ho ha de dir un jutge. L’honor és algo molt subjectiu. Aquesta ja és la segona vegada que han enviatcoses el mateix equip de govern amb el mateix discurs. Jo si no 
m’ho diu un jutge no faré absolutament res.

Segons aquest burofax, el responsable d’una web es també el  responsable de tot comentari que s’hi fagi. Hi esta d’acord? S’ha informat legalment?
Això és un criteri d’ells, el foro es un lloc perquè la gent s’hiexpressi. Prenem per exemple Barcelona on hi han milers de foros , si el seu Ajuntament hagués d’estar pendent de tots per veure quiparla del seu alcalde i regidors els jutjats estaríen saturats. Per tant, considero que és un tema d’ells. Són persones que no accepten les crítiques. En el moment que en reben una la qual no els afavoreix la seva reacció es dictatorial.

S’havia trobat alguna vegada amb una situació similar a aquesta amb governs anteriors?
Mai cap govern m’havia ni tan sols insinuat que tanqués aquesta pàgina, i com t’he dit fa 12 anys que la vaig crear. Ni socialistes niconvergents i ,també, en moltes ocasions han estat criticats en el foro.

A la pàgina de La Vanguardia trobem en el foro un comentarique fa referència la noticia “Un nuevo tipo de radares que diu:“No es afán recaudatorio, son medidas confiscatorias propias de 
la edad media, los ladrones se estan instalando en los ayuntamientos, no los votemos!”Tens coneixement d’algun altre mitjà com, per exemple, La Vanguardia que hagi rebut per part de l’Ajuntament algun burofax?

És més fàcil ficar-se amb montgat.net que no amb La Vanguardia. El poder econòmic i jurídic no és el mateix que pugui tenir jo. No tinc cap tipus de publicitat a la pàgina. És una web feta a títol personal i, per tant, és evident que el cost que et pot significar una querella judicial no és assumible per mi com per a un mitjà gran. Jo he estat una persona pública molts anys com a President Europeu del Sindicat del Taxi i m’han posat a parir panteras, per tant, se el que és. La persona que és pública ha d’assumir que, a vegades,agradarà o no el que fagi. Si el senyor Francesc X. García i el senyor Tomás Cabrejas fossin ciutadans i res més, no s’en parlaria públicament d’ells. Si creuen que va contra el seu honor, que ho portin als jutjats. Ara, espero que ho fagin amb diners de la seva butxaca i no toquin ni un cèntim de la butxaca dels montgatins.
El burofax que se li ha enviat és en nom de l’Ajuntament o en nom de Francesc X. Garcia i Tomás Cabrejas?

No, l’Ajuntament de Montgat no apareix enlloc. Apareix Francesc X. Garcia , com a Alcalde de Montgat, i Tomás Cabrejas, com a Regidor de l’Ajuntement de Montgat.
Aquí al poble fa anys hi havia una revista que es deia “El gato verde”, era l’època en què governava la Rosa Alemany (PSC). Va ser una revista que va generar molta polèmica i que es va portar a un ple abans d’emprendre cap acció legal. Jo, en aquest cas, no tinc constància que fins ara s’hagi portat a cap ple el tema de Montgat.net.

Vostè considera que algun dels comentaris que apareix al foro de Montgat.net és responsabilitat seva?
No, en absolut. A la pàgina hi escriu tothom qui ho vol i la resposabilitat no és meva. De fet, molts comentaris ni els llegeixo, no estic tot el dia pendent del què escriu la gent.

Per escriure al foro d’aquesta pàgina t’has de registrar d’alguna manera?
Has de posar el teu mail i unes claus i res més. Encara que no es signi l’escrit queda enregistrat qui l’enviï. Si algun dia em demanés un jutge les adreces des d’on m’han enviat els comentaris doncs si que li hauria de facilitar.

Ha rebut alguna notificació dels jutjats des del dia que va rebre el burofax?
No.

Creu que algun d’aquests comentaris que Francesc X. Garcia i Tomás Cabrejas subratllen, no hi hauria de ser?
Home, personalmet… Jo no escriuria segons quines paraules perquè no crec que s’hagi de faltar al respecte. El meu nivell cultural faria que escrigués d’una altra manera.

S’ha plantejat tancar aquest foro de Montgat.net?
No, mentre jo visqui no es tancarà aquest foro. Si es tanca el foro no té cap sentit la pàgina. L’element principal d’aquesta pàgina des que va néixer és la participació ciutadana. Ells no volen aquesta participació ciutadana que és poder expressar en algun lloc el que penses sobre el que es fa al poble. A més, l’objectiu de l’Alcalde i d’aquest Regidor és que jo tanqui la pàgina i no ho faré.

divendres, 4 d’octubre del 2013

LA CHALLENGE BARCELONA-MARESME PASSA PER MONTGAT

El proper diumenge 6 d’octubre es celebrarà el campionat d’Espanya de llarga distància de triathló Barcelona - Maresme. Una prova que recorrerà el litoral del  Mareseme desde Calella fins a Montgat. La prova comença amb la natació 3.800 metres ,  tot seguit s’agafa la bicicleta per fer  180 km i per estirar una mica les cames s’acaba fent una marató de 42.2  km de distància.
Aquesta és la cinquena edició i ja s’ha consolidat com una de les proves més importants a nivell internacional. Prova d’això són les més de 1.000 inscripcions s’han exahurit i el 75% dels participants són extrangers. Entre els participants destacats la prova comtarà amb el campió d’europa d’aquesta modalitat Andrej Vistija.

MALAMAR-WAKE PARK OBLIGAT A SILENCIAR LA MÚSICA

El primer estiu del funcionament de Malamar-Wakepark, el complex lúdico-esportiu amb restaurant situat a Montgat ha estat molt conflictiu pel veïnat. Des d’aquest passat divendres Malamar no pot posar música. Després de les negociacions de l’Ajuntament amb els veïns per tal de conciliar l’activitat amb la tranquilitat dels veïns no s’ha pogut arribar a l’objectiu.
El dia 30 de juliol es van reunir amb veïns afectats de l’edifici de just al davant de les instal·lacions, amb Rosa Funtané, alcaldessa en funcions, i l’enginyer municipal, representants de l’Ajuntament, iamb Norberto Larriba, un dels socis de l’empresa Malamar-Wakepark i Jordi Moreu, tècnic d’una empresa contractada per Malamar que és especialista en estudis de sonometría. En la reunió totes les parts van mostrar interès per solucionar aquest problema i es van establir una sèrie de mesures per tal de controlar el soroll. Les mesures obligaven a l’empresa a adequar l’acústica del local perquè la música no molestés al veïnat. Una altre de les mesures restrictiva va ser la limitació horaria de la música.
Després d’aquesta i altres negociacions l’Ajuntament ha hagut d’adoptar aquestes mesures cautelars fins que no es resolguin les incidències detectades.